Ironman Vitòria – Crònica Josep Solé

Primer m’agradaria explicar com ha estat que acabes fent el IM de Vitoria.

Després de quatre anys sense haver fet cap Ironman ja donava per tancada aquesta etapa i no tenia intenció de tornar a repetir aquesta distància. Amb les Half i alguna cicloturista ja en tenia prou, i més aquest any que també  estàvem apuntats a la Titan Dessert, això per mi era més que suficient. Però… el dia del aniversari del company Bernat tot va canviar!!

Als sopars d’equip és fàcil que després d’alguna copa ens acabem apuntant a algun nou repte (nosaltres diem que és un pacte de sang) , però aquest cop la cosa es va escapar de les mans… Com que feia dies que m’animaven a apuntar-me al IM i jo em resistia , entremig de rialles i amb un gintònic a la mà els companys Brufau, Puig i Ernest es van anar animant dient que si no ho feia jo m’apuntarien ells , i així va ser. Sense pensar-s’ho massa van treure la targeta de crèdit i al cap un moment ja estava apuntat al IM de Vitoria.

Com que el temps passa molt ràpid, casi sense donar-me compte ja estava a Landa a la línia de sortida del primer segment del IM. El més temut per mi es la natació, la prova que menys m’agrada, alguns cops als primer metres m’agafa una mica der pànic que m’obliga fins i tot a parar per tranquil·litzar-me, aquest cop no va ser menys. Però també com sempre, al final acabo agafant el ritme i intento gaudir de la prova. Quan vaig sortir de l’aigua miro el rellotge i veig 1:30H , penso que podia estar una mica millor però em dona igual, estic content i ara toca gaudir de la bici.

La primera  transició va ser lenta, hem vaig desorientar i no trobava la bossa, al final més de 8 minuts.

La bici per mi és el segment més agraït, tot i que 180 Km són molts kms a Vitoria no hi ha sorpreses, amb uns 1000 metres de desnivell positiu però sense cap pujada important , vaig posar un ritme constant però moderat, no em volia desgastar. A la primera volta ja vaig veure que aquest segment aniria millor de lo previst i així va ser, quan vaig mirar el garmin i vaig veure que ho havia fet amb 5:35 i  una mitja de 32.1  vaig començar a pensar que potser podria aconseguir el meu segon objectiu: baixar de 12:00H , el primer objectiu era acabar el IM.

La segona transició tot normal , arribo baixo de la bici i començo a córrer cap a la carpa per posar-me  l’equip de córrer, una noia de l’organització em comenta que si em trec les sabates de la bici correré mes ràpid , li dono les gracies i així ho faig. Els crits d’ànims de la gent i sobretot  dels companys i familiars que varen vindre a animar pugen molt la moral, faig aquesta transició amb 04:09 minuts.

Comença el Tram de córrer , i aquí pot passar de tot però la meva sensació era bona , tot i que els primers kilòmetres van ser més ràpids del que volia, finalment acabo posant un ritme que sé que puc aguantar bé. Els km van passant i la sensació és molt bona, tot i així al Km 30 començo a notar alguna rampa, intento relaxar mentalment la zona i poc a poc van desapareixent, ara el problema és que el meu cos ja no tolera més gels ni cap aliment i tinc que passar amb els gots de coca-cola dels avituallaments, tot i així em trobo bé. Quan em dono compte queden menys de 10 km i em faig la idea que és una de les sortides que he fet tants cops al voltant del meu poble, això em dona ànims. Finalment arriben els últims kilòmetres pel centre de Vitoria , els ànims de la gent i el saber que ja ho tens a tocar fan sortir les forces por tot arreu, arribo a la meta i com sempre penso amb els de casa, la dona i els fills, els hi dedico la cursa, sé que pateixen molt però ara segur que han vist que he arribat, quan miro el rellotge veig que marca 11:12H ….MMP ,molt content!!! La marató finalment la vaig fer amb 3:54H una mica mes lent del que em pensava , però igualment estic molt satisfet amb el temps aconseguit.

Donar les gràcies a tot l’equip pels entrenaments que hem fet i que tan hem gaudit, la cursa és un dia però jo em quedo amb tots els entrenaments que he gaudit amb la vostra companyia!!!

Ara mateix no m’atreveixo a dir que aquesta és l’última IM que faig, he vist que en un equip les coses no depenen d’un sol…( això es un avís per si algun es pensa retirar).

Gràcies A TOTS