Després dels 3 cops consecutius que s’ha anul·lat el IM d’Hamburg que era l’objectiu de l’any i l’any anterior, l’Altriman era una de les proves objectiu de l’any. Un prova amb una distancia pròxima a mitja IM però de duresa entre IM i half IM.
Arribem al dia amb la feina (bon entrenaments), una mica lent de ritme al run ja que m’estava preparant per un IM però amb una bona bici.
Iniciem en dissabte la cursa, un total de 2000mts swim, 100km +2300 bike i 21km +530 run, la duresa estava assegurada pel desnivell de la bici i el córrer. La sortida a les 8:00 del matí a 10ºC de temperatura amb el swim en un llac, el dubte era com sortir a fer el bike (tapat o no)… la idea era agafar un xaleco. Arranquem el swim en les primeres posicions per agafar uns bons peus i no tenir massa guerra de cops… em fico a ritme còmode a uns peus entre 1:30’ – 1:35’, la temperatura de l’aigua era bona i aguanto així fins al final, el swim era en un llac amb l’aigua molt neta i calmada.
Transició llarga del swim cap a la bici amb força pedres i fresc ja que el ritme del swim havia sigut còmode. Agafo la bici i prenc la decisió de no agafar el xaleco, surto amb el tritraje solament. A partir del km 2 ja arribem al primer port, controlo watts amb l’objectiu de no sobrepassar els 270-280w, la cursa es llarga i amb molt desnivell, vaig passant gent, arribem a la baixada del primer port i agafo ritme per mantenir una bona mitja a la bici. Al segon port, un port força llarg agafo el primer grup, (en principi no es pot fer drafting però pujant la gent no ho respectava. Em fico davant del grup i mantinc els 260-280 watts i tots a roda, el desnivell era del 4-6%, se que el port era llarg però el ritme era còmode. Arribem a les rampes del 10-12% i la gent comença a augmentar watts, miro i veig 320w, mantinc el ritme i quan portàvem 5min, em despenjo, la cursa es llarga i se que em passaria factura mantenir aquest ritme. Em quedo sol i faig la resta de cursa (2 ports mes) en solitari i atrapant gent a la part final. He deixat de dir que la previsió era beure 4 botellins de 750ml d’aigua. Al final del tram de bici només n’havia begut 1 i mig, el motiu es que des de dimecres que estava en una gastroenteritis que el divendres va començar a marxar-me però que encara tenia la panxa tocada i de tan en tan tenia encara força dolor.
Arranquem el run i al km 2 he de parar en sec per calambre a isqui-tibial, he de tirar-me a terra perquè intento estirar-lo i m’agafa calambre al quàdriceps al mateix moment, per moments vaig pensar que la cursa se m’havia acabat, que al no beure suficient a la bici i que portava 3 dies amb la gastroenteritis en que m’havia des-hidratat força. Em recupero una mica i intento tornar a córrer, vaig a ritme molt molt suau i poc a poc torno a agafar ritme. Em vaig obligant parar a cada avituallament i beure un got d’aigua. Sembla que els calambres aguanten i els quilòmetres cada cop passen més lents ja que el desnivell augmenta fins arribar a rampes on és impossible córrer i només es pot caminar…. Havent arribat al km 15 arriben les baixes amb força desnivell i aquí em tornen aparèixer les rampes, al tenir que anar frenant per no envalar-me els quàdriceps se m’enrampen… ho vaig trampejant alternant el córrer i el caminar (si si, caminar costa avall). Finalment arribem a meta després dels 2 últims km plans on només pensava en arribar i acabar.
Una cursa més al sac on he aprés i experimentat la importància que té hidratar-se be abans i durant una carrera de llarga distancia.
La pròxima més i millor.
